El rei Gesar

Plantilla:Infotaula esdevenimentEl rei Gesar
Imatge
El rei Guesar, pintura mural d'autor desconegut.
Tipusobra literària
poema èpic Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióImperi Tibetà
Mongòlia Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
GènereMongol epic poetry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Patrimoni cultural
List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2014
IdentificadorⅠ-27

Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data2009
IdentificadorRL/00204

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

List of Representative Items of National Intangible Cultural Heritage (en) Tradueix
Data2006
IdentificadorⅠ-27

El rei Gesar o El rei Guesar (en tibetà: གེ་ སར་ རྒྱལ་ པོ ; és una epopeia tibetana. És el text més llarg del món, i actualment el text èpic més antic que conserva vitalitat, del segle xii, que es refereix als fets heroics de l'heroi de la cultura Guesar, el «senyor sense por» del llegendari regne de Ling.[1] Es representa diversament en poesia i en prosa, per ésser l'estil d'interpretació tradicional, i es canta extensament per tota l'Àsia central.[2]

Un erudit tibetà ha escrit:

« Com les excepcionals epopeies gregues, les epopeies índies i el Kalevala, El Rei Gesar és una brillant perla en el tresor cultural del món i una important contribució del nostre país a la civilització humana.[3] »
  1. Samuel, 1993, p. 68–9.
  2. Samuel, 2005, p. 166.
  3. 'Jam-dpal rgyal-mtsho, 1990, p. 472.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy